Amics del Chapurriau y FACAO se refugian en el PAR, PP y Ciudadanos

24 04 2019

Screenshot_20190425_093155

En las candidaturas de las próximas elecciones municipales de 2019 posicionan secesionistas lingüísticos únicamente en listas del PAR, PP y Ciudadanos. Los históricos del secesionismo en FACAO se presentan con el PAR, tanto Héctor Castro Ariño como cabeza de lista en Altorricón, como Julián Naval Fuster en las lista de Tamarite, así como otros históricos como Pablo Pintado, de cunero en Cinco Olivas.

Y también las lista conservadoras del Matarraña, únicamente, tienen miembros significativos de los Amics del Chapurriau: Yolanda Herminia Alegre Serrano (vicepresidenta) de cabeza de lista del PP en Valjunquera, y el diputado de Ciudadanos Ramiro Domínguez Bujeda que ha mostrado apoyo a que cada pueblo habla una lengua, va de cunero como segundo en Valderrobres. VOX, que no ha conseguido formar listas municipales, también se ha posicionado en contra del catalán en Aragón.

Anuncis




Los premios FACAO agonizan

3 10 2016

FACAO ha mostrado sus últimas señales de agonía en el XV Concúrs Lliterari en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”.  Repiten hasta la saciedad premiados y autopremios:

  • Primer premio, Delfín Mazarico Montanuy, ya premiado 6 años atrás
  • Segundo premio, el habitual autopremio de FACAO a su expresidente Raúl Vallés Labanda,que el año pasado también recibió y que no se dignó a recoger.
  • Tercer premio, el habitual autopremio de FACAO a Julián Naval Fuster, miembro y elaborador de powerpoints de FACAO, y que ya recibió el mismo premio el año pasado.

Finalmente, la institución buscó la liturgia en sus actos acompañándolos de una imagen que podría recordar a una especie de “San Roberto Bayod”.

Belmonte-01.jpg

 





La agonía de FACAO: sus propios dirigentes no recogen los autopremios

7 01 2016

El Concúrs [sic] Lliterari [sic] en aragonés oriental [sic] ya lleva unos cuantos años sumando fracasos, entre ellos, que a falta que nadie se presente a los premios, llegan a obviar que premian fakes. Y que la mayor parte de los premios recae en la directiva de la asociación.

En su XIV convocatoria, la gala ya apuntaba maneras. En los premios se recuperó la figura más oscura del extremismo de FACAO, Ángel Hernández, quien animó a realizar actos violentos o fue retenido por la policía por contaminar una campaña electoral con pegatinas falsas. Además, el acto superaba la cutrez habitual del grupo radical, ya que se celebraba en una franquicia de cervezas y tapas, los 100 Montaditos, y en Zaragoza, donde hasta la fecha no se habla ni catalán, ni aragonés oriental, ni LAPAO. El cartel del premio reciclaba con un folio pegado el número de edición: 14º. Y sólo un premiado asistió a recoger el premio. Comprueben la fotografía que la organización difunde. A pesar que la juventud baila, y dos de los tres premiados habían sido directivos en la asociación, la imagen aún esconde más sorpresas:

foto premiados.jpg

En ella aparecen, según la organización

El dramaturgo de Fraga (Huesca) Agustín Cabrera se lleva por segundo año consecutivo el máximo galardón del certamen literario en aragonés oriental. El segundo clasificado ha sido el periodista Raúl Vallés, de La Cañada de Verich (Teruel), quien durante 5 años ostentó la presidencia de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO). El tercer galardón ha recaído en el investigador Julián Naval, de Tamarite de Litera (Huesca).

La realidad es que aparecen a la derecha Ángel Hernández, el ala más radical de FACAO, y a continuación a su izquierda el primer premio, que repite galardón por segunda vez, a falta de diversidad de escritores. Pero quien aparece a continuación, a su izquierda, no es Julián Naval, histórico militante de FACAO que vuelve a ser autopremiado, ni a continuación, a la derecha, Raúl Vallés, expresidente de FACAO también autopremiado. A pesar que dos de los tres premios recaen en los que han sido cabezas visibles de FACAO, no llegan a recogerlos. Y aún más sospechoso es que en las fotografías no aparece el público, que podemos sospechar que no superó de mucho el número de premiados. El secesionismo agoniza.





-Multen testimonis FACAO

14 04 2011

La FACAO porta una dècada intententant negar que el català es parla a la Franja. Entre els seus recursos més habituals hi ha l’ús dels tribunals de justícia per a perseguir activistes.  En tots els judicis els defensors del català han estat absolts. I en el darrer, que ha estat endarrerit per un any, s’ha imposat una multa de 500 euros per a cadascun dels testimonis de la FACAO que no ha assistit al judici.

Tall del Telenotícies de TV3 on es fa referència al Judici contra activistes de la Franja que ha acabat amb una multa als denunciants per no presntar-se com a testimonis.
Original: http://www.tv3.cat/videos/3472391/Telenoticies-comarques—Barcelona (del minut 8:42 al minut 11:47)
No s’han presentat els testimonis Raúl Vallés (President de FACAO), Julián Naval i Enrique Naval. 500 euros de multa per cadascú.





Multen els membres de la FACAO per no presentar-se al judici contra activistes de la Franja

13 04 2011

La FACAO porta una dècada intententant negar que el català es parla a la Franja. Entre els seus recursos més habituals hi ha l’ús dels tribunals de justícia per a perseguir activistes.  En tots els judicis els defensors del català han estat absolts. I en el darrer, que ha estat endarrerit per un any, s’ha imposat una multa de 500 euros per a cadascun dels testimonis de la FACAO que no ha assistit al judici.

Tall del Telenotícies de TV3 on es fa referència al Judici contra activistes de la Franja que ha acabat amb una multa als denunciants per no presntar-se com a testimonis.
Original: http://www.tv3.cat/videos/3472391/Telenoticies-comarques—Barcelona (del minut 8:42 al minut 11:47)
No s’han presentat els testimonis Raúl Vallés (President de FACAO), Julián Naval i Enrique Naval. 500 euros de multa per cadascú.





El PAR convida a distingits FACAOs en unes jornades

25 03 2009

Jóvenes del Rolde Choben se reunieron en el entorno del Aragón Oriental los días 21 y 22 de febrero. Fonz y Peralta de la Sal fueron os municipios que nos acogieron. (…) tuve el honor de moderar el debate y la mesa entorno a la Ley de Lenguas de Aragón. Los invitados y ponentes fueron: Julián Naval, Blanca Blasco, Héctor Castro, Enrique Abadía y María Herrero, todos ellos compañeros del Partido Aragonés.

Així ho explica Pablo Pintado, membre de la “Plataforma No Hablamos Catalán”. Entre els 5 ponents convidats pel Rolde Choben del PAR, es poden comptar 2 membres distingits de la FACAO (Naval i Castro) 2 diputades (Herrero i Blasco ).

“Amún lo rechionalisme conserbadó y els radikals assientífics”





FACAO recupera la figura del seu polèmic exdirigent, Á. Hernández

18 03 2009

El conegut Ángel Hernández, ex-dirigent de la FACAO, de l’Assemblea Local de Creu Roja de Fraga i de Cáritas Fraga, que es veié obligat a deixar els seus càrrecs desprès de la heroica acció de les enganxines proPaïsos Catalans que en plena campanya electoral del 2007 va penjar a Fraga per a criticar airosament a la resta de partits i associacions fragatines, acció per la qual el va retenir la Guardia Urbana i va passar pel Jutjat Electoral de Fraga. Ara , quasi dos anys més tard, torna a reaparèixer com a president d’Amics de Fraga, entitat membre de FACAO, de la que no ha dimitit i ja parla, com era d’esperar, als actes de de la Plataforma No Hablamos Catalán que promouen el PAR i la FACAO, acompanyant a la gent del PAR (Lorenzo Pastor), Julián Naval (FACAO) i de la FIA (Victor Angoy). Recordem que Ángel Hernández es conegut també pels seus escrits com els del Contracorrellengua (2004) per a cridar als Grups d’Acció Valenciana per anara a Fraga i passejar-se per tots els carrers penjant enganxines i trencant els vidres del Casal Jaume I o per les manifestacions conjuntes de la FACAO amb Democracia Nacional. Tota una dosis de democràcia i civisme, la de la Plataforma No Hablamos Catalán.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Detenció

11 03 2008

Però ben en contra, el jutge de Montsó, amb la mateixa querella a les mans, pren les mesures estrambòtiques que creu i ordena la detenció d’un dels activistes. Uns policies secretes esperen que acaben la declaració davant el Jutge per a detindre’l. La víctima de la detenció ens l’explica en primera persona:

“Són les 11 a.m. Per sort, hi ha el nostre advocat quan la secreta es prepara per a detindre’m, i ens indica que ens hem d’acollir al dret de no declarar davant els cossos policials. Així que detingut, sense advocat, però amb les instruccions molt clares, em trobo al quartell de la Guardia Civil. La primera a la front, sense els drets llegits, el poli que fa de poli roín em pressiona per a què declara: tengo aquí muchas pruebas que te imputan, si no me declaras, te puedes pasar toda la noche en el calabazo hasta mañana que te llevaremos a Monzón, etc. etc. etc.. Evidentment, la meua resposta és sempre la mateixa: no declararé, gràcies. Després de les pressions, arriba la lectura de drets que s’havia de fer abans de tot. En propers assalts, després de les fotos, les empremtes dels dits, etc. el poli em seguix pressionant per a que declara. Sé que has estado todo el verano en tal sitio, sé que trabajas en tal lugar, sé que… Jo també sé que tot això és fàcilment localitzable per Internet. No declaro, gràcies.

Finalment, després que el programa que m’ha de prendre les dades funciona molt lent (quina casualitat) o que el jutge de Montsó no contesta (i per a què em detenen si no pot atendre’m?), he de “esperar en el calabozo”. Cal? Sí, no tenemos a nadie que te pueda custodiar. Davant està falta d’efectius policials, me miro les quatre parets dubtant si on estic és a un quartell de la Guardia Civil. Però sí, ho és, i pareix que l’excusa que als quartells no hi ha guardies civils és vàlida.

El poli bo m’acompanya al calabós. Són les 12 i poc. Almenys a la sala de calabossos hi ha una càmera que em dóna la confiança que estarà gravant, per si l’agent considera que la gravetat dels fets són suficients com també per a aplicar-me algun correctiu. Me fan traure els cordons de les sabates i les ulleres. Dentro no vas a poder leer. Però si m’agarraren ganes de fer-me mal, tinc mil formes agradables de fer-ho. Com tallar-me alguna bona vena amb una xapeta arrencada que penja de la paret. Però no en tinc cap bona intenció. Bé, entro a una sala de no més de 3 x 1 metres i m’assec al madalap que hi ha. Al front tinc una paret amb sang. Després veuré que és vòmit de fa dies. Decidixco que el madalap potser té de tot excepte condicions sanitàries, i decidixco també passejar-me una estoneta de punta a punta de l’habitacle. Veig que el temps no passa de pressa. Tanta estona incomunicat en un lloc que sanitàriament està molt lluny dels màxims als que pot arribar un pis d’estudiants no és massa agradable. Ixco no abans de les 14 h. passades. Dos hores i mitja de calabós. Li demano al poli bo si és normal que hi haigue vòmits a enterra. ¿Donde? Aquí. Buah, si tuvieses que limpiar cada vez que… Ja, però això fa de dies. Hay gente de toda clase aquí. Entre ells, jo. Anant ja cap a dins en lo meu advocat, me pregunto si és normal que per a esperar me tancon a un lloc sense llum, vomitat, sense sanitat, sense espai, sense res a fer… Crec que el judici que m’espera a Montsó ja me l’han fet, m’han fet la sentència i l’estic complint. Si més no, lo sistema penitenciari se l’estalvien i la mateixa policia fa el treball.

Ja en l’advocat, anem a signar los papers, el poli roín es torne agradabilíssim, fa cara de xiquet bo avergonyit, i fins i tot l’advocat creu que és el poli bo. Lo mateix policia no mos sap explicar com sap que jo estaria a Fraga aquell dia a aquella hora. L’advocat li pregunta si és que no estic empadronat enlloc o no hi ha manera de trobar-me més fàcilment, sense quartells, detencions i calabossos. De fet, li explico l’evidència que sóc la persona més fàcil de localitzar, i més per un policia: al lloc de treball, a la meua comarca, a casa, a associacions… Evidentment, sap que hi ha la mateixa querella a dos llocs, però actua amb els pitjors mètodes que pot triar per a un tema polititzat: la detenció i la pressió.

Per a acabar d’agreujar el tema, no és suficient en detencions, pressions i calabós, que la policia em fa buidar tot el que porto damunt i em confisca les ferramentes de treball: el mòbil, una pda i una memòria USB amb tot els documents que em permeten treballar. Visc d’allò! Al policia no li importa. No em fa cap còpia de seguretat.”

En resum:

Alguns activistes denuncien públicament a FACAO per les seues manifestacions a favor de la violència política i el seu entramat amb l’extremadreta. Conseqüència per al denunciant: judici, detenció, calabós i confiscació. Sense cap sentència!

Però estos fets fan que ara prenguem més coneixement de què és la FACAO, i entre tots la denunciem amb més força. Sabem que la nostra denuncia ha permès que FACAO veja decréixer greument la seua credibilitat per publicar les relacions en Democracia Nacional i les GAV, que Jorge Borràs, en el seu temps ploma privilegiada de FACAO, ja no escriga en nom de FACAO des del 18 de juliol de 2005 , a partir de la publicació del seu passat falangista, o que a partir de l’enxampada a Ángel Hernández pel cas de les enganxines de Fraga, haigue estat destituït com a president. El nom de FACAO més que mai s’ha sabut, se sap i se sabrà per les seues relacions amb l’extremadreta i la violència.

Els textos que, segons la FACAO, contenen “injúries i calúmnies”

De l’agregador Franja.tk

Del blog Rimat/Rimau:

De la Iniciativa Cultural de la Franja:





Procés judicial

11 03 2008

El jutge ha acceptat a tràmit la querella interposada per la FACAO per injúries i calúmnies. Ells, els “facaoers”, declaren que l’agregador de notícies franja.tk, el blog Rimat/Rimau  i el president de la Iniciativa Cultural de la Franja van contra el seu honor perquè els tres acusats han denunciat públicament que la FACAO es relaciona amb Democracia Nacional (i amb d’altres grups d’estrema dreta, com el GAV i la Falange) i que la FACAO promou la violència política. Però els “facaoers” no mostren els enllaços, els arguments i les proves que acompanyen eixes webs, on s’explica com funciona aquesta larva de l’extremadreta a la Franja. Per exemple, el jutge no ha rebut els textos a on el seu lider manifesta obertament a la Revista SOM:

Es presentaren els jovens del GAV (que els tenen ben posats). Davan del seu corage, des de FACAO llamentem haver frenat la binguda d’altres. I com a fermall final, “decoraren” tota la frontera del casal pancatalanista Jaume I de Fraga, espray negre i texts de: “fora d’ací”, “fora de fraga”.

La FACAO ha interposat la querella a dos jutjats diferents: Fraga i Montsó. El jutjat de Fraga ha acceptat a tràmit la querella i s’ha posat en comunicació amb les persones indicades buscant el contacte per les múltiples pistes que tenia. No ha sigut difícil: carta a l’ajuntament o jutge de pau corresponent, amb dia i hora de citació, i allà es presenten el dia que toca declarar. Dies abans llegeixen la documentació adjunta, i el dia abans es desplacem a Lleida per a parlar amb l’advocat. Una nosa si es fa sense cap raó, per fer ús de la llibertat d’opinió, però allà a Fraga que van els citats. A les 9.30 a.m , abandonen la seua llengua per a poder declarar en l’única llengua oficial a Aragó, responen les preguntes del jutge en les dues úniques paraules que els accepta per a la declaració, el i el no, sense matisos possibles, i fora.

Els textos que, segons la FACAO, contenen “injúries i calúmnies”

De l’agregador Franja.tk

Del blog Rimat/Rimau:

De la Iniciativa Cultural de la Franja: