A principis del segle XXI encara hi ha persones que, amb la Biblia a la mà, es creuen tot el que aquell llibre diu: Adam i Eva vàren existir i que Aragó, al igual que Israel, és el poble escollit per Déu, Senyor Nostre, i per tant, com aragonesos, tenim la sort de ser espanyols, de entrendre i parlar entre nosaltres, una llengua universal com la castellana, que és igual “urbi et orbi”. Ara bé, també tenim la sort o la desgràcia, de ser la terra de la Torre de Babel, on cada poble parla una llengua diferent. El poblema, és que no hi ha una quantificació real i autèntica de totes les llengües i no es sap ni quantes són, ni fins a ón arriba una i comença l’altra. Un exemple, alguns són defensors del tamarità i al mateix temps del lliterà, també són defensors del benabarrense com a tal, però un es pregunta si a Purroi de la Solana, Pilçà o Calladrons, municipis que fins fa tant sols trenta anys eren independents de Benavarri, també es parlen benabarrense o es parla un altra cosa?. Alguns ho ajunten tot amb el “xapurrejat” que mostra l’auto-odi cap a la llengua pròpia i que fins fa pocs anys era utilitzat per a dir que hi havia una llengua inferior: la catalana, també la fabla, i una llengua superior que era la que tenia futur: la castellana. Avui, de la ignorància i l’auto-odi de xapurrejar una determinada llengua es converteix per alguns en una qüestió de orgull, com si tinguèssim que estra orgullossos de parlar malament una llengua.
Per tots ells, ningú s’entén entre ells, com si un de Benavarri amb un d’Areny o de Montanui, Tamarit o Fraga no s’entenguessin.I en aquest mapa de Babel, tothom sap que a Vilaller, El Pont de Suert, La Terreta de Tremp, Alfarràs, Almacelles o La Granja d’Escarp parlen una llengua que és catalana i al poble del costat: Fraga, Mequinensa, Albelda, Altorricó, , Sopeira o Montanui, parlen la varietat babeliana diferent.
El senyor Lorenzo Pastor com a responsable polític (Secretari d’Organització de Rolde Choben-Jóvenes del PAR) pot pensar el que vulgui i parlar de despotisme ilustrat, de demodura i altres tonteries, però la seva demagogia política, amb la Biblia a la mà, ho tindria que fer a la universitat de Saragossa, estar i escoltar les diferents tesis doctorals, llibres, articles, jornades i conferències que es fan i no anar per allí de la mà de la FACAO o de la Plataforma No Hablamos Catalan (PNHC), d’erúdit local. de filòleg, sense passar per les aules universitàries. Jo no gossaria fer mobles sense la fomació adequada, però hi ha qui s’atreveix a tot, parlant i parlant, qúestionant les teories de la comunitat científica, acadèmica i universitària, sense aportar bibliografia, ni documentació referent a tot allò que tant qüestionen. El més greu d’això és que al barrejar política i cultura, els segueixen partits que governen o amb clares opcions de govern com el PP i el PAR, contraris a la diversitat lingüística i cultural i al Aragón, i España, Una, grande y libre que ja els hi va bé per a continuar el statu quo iniciat ara fa setanta anys i vigent durant tota la Transició i la democracia, que únicament persegueixen que el castellà sigui la llengua exclusiva de tot Aragó i de tota Espanya. Si almenys ho diguessin clarament i no dónessin suport a col•lectius de pseudo intelectuals que qüestionen tot el que diu la Universitat, però que molts d’ells no han passat per cap aula universitària, la cosa els aniria millor.
A més a més, si mirem a tots els inventors i defensors del aragonès oriental, tots ho volen defensar, però els seus textos i xewrradessón quasi exclusivament en castellà. Si tant defensen, la seva llengua pròpia, per què no l’utilitzen?. No serà que el que volen és parlar únicament en castellà i que el que els uneix és el seu odi vers els català i Catalunya que tant intenten justificar?.
Si tant dolent és el sistema educatiu i universitari aragonès, per què no ho diuen al Ministeri competent o a la Unió Europea que a l’Aragó el sistema educatiu és molt dolent i que cal fer un canvi. Però vet aqui, que el Comité d’Experts i el Consell de Ministres de la Unió Europea a finals de 2008 criticava per tercer cop en cinc anys al govern aragonès per la nula voluntat de complir la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias aprovada al 1992 i ratificada al 2002 per l’Estat espanyol i que reconeix al català i l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó . Amb tot això, és pot comprovar que per a la PNHC segurament la Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó o diferents lleis s’han de complir si els hi va bé, però , com succeeix amb la comentada Carta o amb la Llei de Patrimoni Cultural d’Aragó de 1999, les poden qüestionar , en allò que no els interesa:la llengua, i ja se sap que feta la llei, feta la trampa.
Sorprèn que quan un diu que hi ha que escriure castellà correctament no hi ha cap problema i ningú qüestiona que la ” lengua del imperio” arriva fins a llatino-america sense que això signifiqui que un argentí sigui més espanyol que argentí i a l’hora d’escriure ho fa amb l’ortografia que li correspon. Aquí, a l’hora de parlar de llengua pròpia, el català, ens podem permetre luxes d’escriure amb faltes, de crear noves gramàtiques al marge de l’Academia o de fer el que ens doni la gana amb el consentiment, i molts cops, la complaença de l’Ajuntament o de la Comarca, o de diferents mitjans de comunicació. I pobre d’aquell que l’utilitzi per què ja és etiquetat, des de l’Aragó com a un pancatalanista, català, etc barrejan un cop més política i cultura,
Tothom s’extranyaria si s’escrivís “Hayuntamiento” o si un andalús apliqués a la gramàtica castellana la seva fonètica pròpia: “Buenoz dia zeñó Jozé”, però a l’escriure en català tot és possible, les normes i acadèmies que qualsevol llengua té, en aquesta terra és qüestiona i alguns prefereixen el populisme cultural pseudo-científic per a intentar demostrar que cada municipi és un poble escollit que té una llengua pròpia, qüestionant gratuïta i demagògicament a la comunitat científica. Dóna la sensació que en determinats indrets, és millor aplicar un ultra-dialectalisme gramàtic que ensenyar la gramàtica pròpia, és més facil fer coincidir la fonètica amb la gramàtica que aprendre la gramàtica pròpia amb els dialectalismes normatius i és més fàcil dir que cada poble té una llengua pròpia com si fos per art de màgia, que reconeixer que aquesta parlar és dins d’una llengua catalana o aragonesa dins d’Aragó i ensenyar-la .
En definitiva, tot allò que ningú qüestiona en llengua castellana, en català si que es qüestiona, i molts cops pels mateixos ens públics, que són els mateixos als qui tot els val, qüestionant fins i tot les polítiques educatives.
I finalment, els mitjans de comunicació aragonesos, que moltes vegades fan copiar i enganxar a les notes de premsa, sense contrastar la informació, i en altres no informen desinformant al lector i desvirtuant la realitat; que a vegades es possicionen clarament contra asquells que més crítics són, i poc importa si les seves reivindicacions són justes o no. Si qüestionen que a la Franja es parla català i aposten per la PNHC i la FACAO. podem qüestionar la seva tasca periodística i la ensenyança universitària que han adquirit, tal com ells fan amb la filologia?. Que cadascú respongui el que cregui convenient, però aquí queden els fets i les paraules sobre aquest tema….
I com a mostrar l’article de Lorenzo Pastor, “gran coneixedor de la Franja” desde Saragossa, un article més de la PNHC, aquella plataforma franjolina que de franjolins n’hi ha pocs, per què quasi tota la seva activitat va dirigida cap als mitjans de comunicació, la societat i la política saragossana.
ARTICLE DE LORENZO PASTOR AL DIARIO DEL ALTO ARAGÓN (15-08-2009).
http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=585667
La Plataforma No Hablamos Catalán ha tingut a bé remetre-mos una nota de premsa amb els actes festius i populars que fan al voltant d’un dinar. Tal com comentàvem altres vegades, no saben català i ben poquet castellà. No cal que ens ho demostren contínuament. Però ells son voluntariosos:
Segons aquesta 
Comentaris Recents